Freeride a Baqueira Beret: les millors zones i com gaudir-ne amb seguretat

Baqueira Beret i freeride: dues paraules que resumeixen una realitat indiscutible. Perquè l'estació aranesa té la millor neu d'Espanya, perquè l'orientació nord assegura un bon manteniment d'aquesta neu, i perquè en poques estacions trobarem tants espais ideals per al fora pista, i de fàcil accés, com a Baqueira-Beret.

Fa molts anys que coneixem els avantatges de l'estació pel fet d'estar situada al nord de l'eix axial dels Pirineus: les aigües de la vall vessen majoritàriament cap a França, i això té una importància cabdal en la influència dels fronts del nord.

Tot i que el clima està esvalotat a tot el planeta, quan fem balanç de la temporada la vall sempre hi surt guanyant: nevades més freqüents i abundants que a la resta de muntanyes espanyoles i, sobretot, un millor manteniment de la neu un cop cau, gràcies al fred i a la humitat relativa de l'ambient.

Baqueira-Beret és, doncs, el destí de molts riders que vénen any rere any a gaudir de les seves baixades fora pista sensacionals. De la Bonaigua al Dossau hi ha espais que semblen dissenyats expressament per al gaudi dels més experimentats.

Freeride area Baqueira és el nostre espai per contractar el servei de fora pista amb seguretat.

Les zones

• Zona de la Peulla, Cigalera i Llança.
• Zones de Manaud i Muguet, mirant al sud.
• Zones de Scorna i la famosa i compromesa cara nord: Vinyeta, Marconi i Passarell.
• La zona privilegiada de Saumet, d'accés ràpid, que ja fa de filtre per l'ús obligat del telesquí de Saumet i el seu bon pendent.
• Zones d'Egua i altres pistes negres a la zona del Dossau.

Tot plegat forma un veritable paradís del freeride a l'abast dels nivells més exigents. A tot això hi hauríem de sumar les també molt populars zones de la Lavetja, que et porta des de dalt del Dossau fins al camí del refugi de Montgarri, i la baixada al poble de Bagergue des de dalt del Blanhiblar.

Freeride amb cap

Conscients que som uns privilegiats, ens hauríem d'aturar a reflexionar sobre l'ús que avui es fa d'aquestes zones: zones exposades a allaus i a caigudes accidentals, que poden ser fatals pel pendent i els elements naturals d'un espai no preparat (arbres, roques, neus canviants…).

El primer que hauríem de tenir clar en ficar-nos en un fora pista és si realment tenim el nivell per fer-ho. Fins i tot amb neu perfecta, el nivell de l'esquiador és determinant per a una experiència satisfactòria. Cal començar a practicar en zones sense risc i accessibles des de les pistes trepitjades, que permetin treballar la tècnica minimitzant els riscos.

Una altra cosa fonamental és valorar amb precisió l'estat de la neu: risc d'allau, cornises, neu excessivament dura… Val més una espera pacient a millors condicions que ficar-nos en un embolic que ens pugui donar un gran disgust.

I un aspecte essencial és l'equip. L'estació no controla al 100 % el que passa fora pista; provoca allaus quan hi ha acumulació i intenta minimitzar riscos, però el control total no existeix i hem d'anar preparats. És imprescindible anar equipat amb aparell de recerca de víctimes d'allau (ARVA), sonda i pala i, idealment, tot i que són cares, motxilla airbag.